La conferència de Jaume Cela va ser molt interessant sobretot pels
següents temes que va tractar.
En primer lloc, un dels temes que més em va servir va ser els
consells per a un futur envers la meva professió. Realment, des d’un punt
de vista com el seu tan ple de pràctica i experiència, tal com vaig veure en el
seu llibre Va de mestres com a primer contacte, m’ha agradat veure i
experimentar en persona tot el que vaig tenir oportunitat de llegir.
En segon lloc, va fer una petita reflexió personal que realment em va interpel·lar, ja que el comparteixo completament sobre la figura de l’infant. Per a mi els infants són petites persones però que tal i com deia Rousseau, no són petits adults, sinó infants. S’ha de viure aquesta bonica etapa, viure-la, disfrutar-la i sobretot experimentar-la. Els infants són com esponges, absorveixen tot el que poden i permeten els del seu voltant, s’interessen per tots els detalls per petits que siguin i així, és com realment aprenen. Per tant, el que no s’ha de fer és tallar-lis les ales, és a dir, la seva imaginació, creativitat i curiositat. Com a conseqüència, que ha de fer un infant? Jugar, jugar i jugar.
En tercer i últim lloc, voldria finalitzar la meva reflexió sobre la conferencia de Cela opinant sobre la figura d’aquest mestre. M’ha agradat que sigués clar, sincer i breu sobre tots els temes que va tocar, ja fos en petites pinzellades o d’una forma més endinsada. És per aquest motiu, que he decidit endinsar-me i interessar-me una mica més en Jaume Cela .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada