Al llarg del Seminari, hem llegit diversos llibres, però un dels que més m'ha agradat ha estat "va de mestres" de Jaume Cela i Juli Palou. Seguidament us mostro les meves conclusions sobre el treball d'aquest llibre perquè vegeu què en penso:
“Va de mestres”, francament,
m’ha sorprès. Pensava que seria un llibre on et dirien com ha de ser un bon
mestre amb un parell d’exemples banals i poca cosa més, però una vegada he
començat a llegir, vaig adonar-me’n que només el tracte dels autors cap al
lector, ja t’incitava a continuar la lectura. Després de llegir capítol rere
capítol, em vaig adonar de coses molt interessants i de com coincideixo amb els autors amb les seves conclusions.
Potser, és per aquest motiu, que m’ha semblat interessant les aportacions que
feien basades en experiències pròpies o d’amics propers a ells, donant-me
consells de com afrontar-me al meu futur.
D’altra banda, m’ha quedat molt clar diversos conceptes al llarg
del llibre com: respecte, no discriminar i, sobretot, un mestre mai pot estar
rodejar d’indiferència i ignorància. És clar que sempre miraràs als infants i
als joves amb una sensibilitat més especial ja que l’ofici de mestres és
d’aquells que t’acompanyen tota la vida, però s’ha de trobar la balança i saber
quan s’ha d’actuar i quan no.
Un
cop acabada la lectura d’aquest llibre,
Penso que és un llibre molt interessant i de gran utilitat, no només per
els mestres, sinó per a tots aquells que els interessi, que necessitin ajuda i
consells sobre l’educació. Ja siguin pares, mares, mestres, monitors, persones
que tracten amb nens … però sobretot penso que es ideal per aquelles persones
que com jo volem ser futurs mestres…Ha sigut un llibre que m’ha permès
endinsar-me en el món de l’educació, conèixer aspectes d’aquest món que per a
mi eren desconeguts.
